Comunicación > Lloret, una marca reposicionada

Lloret, una marca reposicionada

CLIPPING

Lloret de Mar va començar el seu recorregut turístic als anys 50, primer amb els estiuejants de la burgesia catalana i després amb els primers turistes internacionals. L'atractiu de les seves platges i una població hospitalària van afavorir que la ciutat ràpidament es convertís en un dels destins turístics més importants del sud d'Europa.
 
Els primers anys, la imatge de Lloret i la seva promoció van estar molt associades als atractius que els turistes vinculaven a la marca Espanya; és a dir, sol i platja. Aquesta promoció, juntament amb una falta de planificació estratègica del turisme en àmbits com l'urbanístic, una comercialització turística agressiva en mans d'operadors europeus i unes polítiques de l'Estat favorables a l'arribada massiva de turistes internacionals, van afavorir un boom turístic que va comportar la progressiva degradació i massificació del destí.
 
Paral·lelament, i fruit de les oportunitats laborals que oferia, Lloret va passar de ser un petit poble de pescadors a convertir-se en una ciutat. Això comportava la necessitat d'un equilibri més gran entre les necessitats de turistes i residents. Com a dada significativa, podem dir que actualment Lloret té gairebé 39.000 residents empadronats i que, en els pics de màxima afluència turística, arriba a tenir 150.000 turistes. Aquesta situació provoca que, especialment a partir dels anys 90, es comenci a veure la necessitat de treballar per la sostenibilitat ambiental, social i econòmica de Lloret i s'emprenguin iniciatives com l'Agenda Local 21, el Pla d'Excel·lència Turística de Lloret o la creació de Lloret Turisme.
 
La tasca portada a terme en els últims anys per Lloret Turisme ha estat focalitzada en diferents estratègies que estan recollides en deu programes desenvolupats al Pla Estratègic de Turisme de Lloret de Mar 2010-2014. Per un costat es treballa el turisme com un eix transversal amb afectació en tots els àmbits restants (ciutadà, urbanístic, esportiu, mediambiental...), i per un altre es creen nous productes turístics que permeten desestacionalitzar la temporada i adaptar-se a les noves demandes dels clients. El sol i la platja -incorporant-hi el component urbà- i l'oci nocturn -amb una regulació més gran- segueixen sent productes estratègics, però s'hi han sumat el turisme de reunions o l'esportiu. En aquest sentit, doncs, el reposicionament de la marca de Lloret de Mar passa per l'actualització dels productes tradicionals, l'estructuració d'altres de nous i la seva promoció.
 
Aquest reposicionament s'ha treballat des d'una perspectiva estructural; és a dir, tenint present que l'actualització del destí i la seva adaptació a les noves demandes turístiques passa per crear aquells elements que facin possible que Lloret mantingui el seu lideratge. Per tant, s'ha fet una important inversió en la creació, modernització i adequació de diverses infraestructures de la ciutat. I pel que fa a la promoció, s'ha treballat conjuntament amb el sector privat -que en els últims anys també ha realitzat importants inversions- en la certificació de segells com el de turisme esportiu o familiar i la creació d'organismes com el Lloret Convention Bureau, que potencia Lloret com a seu de reunions i esdeveniments.
 
Lloret també ha invertit molts esforços en temes d'ordenació turística, que s'han materialitzat en accions com l'ordenança de civisme i via pública, un reglament que permet actuar contundentment davant de qualsevol infracció o actitud incívica i l'especialització de la Policia Administrativa. Lloret de Mar s'ha convertit en un destí de sol i platja urbana; és a dir, que a part de les platges té molta oferta complementària -això la fa molt més interessant que altres destins que només disposen de complexos turístics aïllats-, però s'ha de trobar un equilibri constant entre les necessitats de visitants i ciutadans, i aquestes normatives han d'ajudar-nos en aquest sentit.
 
Actualment, amb més d'un milió de visitants i gairebé cinc milions de pernoctacions, Lloret manté el seu lideratge. El 30% del turisme que arriba a la Costa Brava va a Lloret, i això mostra que el destí funciona com un hub, una punta de llança que genera un important negoci per a totes les comarques de Girona, tant a nivell econòmic com per la proactivitat del sector.
 
L'actualització del destí i el reposicionament de la marca necessiten, no obstant, una important inversió econòmica per portar a terme projectes de gran envergadura. En aquest sentit, es va crear el Pla Operatiu de Lloret de Mar, en què intervenen l'Ajuntament, la Generalitat i la Mesa Empresarial de Lloret de Mar, formada per empresaris, pla que ha de donar aquest impuls definitiu amb accions a curt, mitjà i llarg termini.
 
Alcalde de Lloret de Mar.