Lloret de Mar es reinventa més enllà del sol i platja - La Vanguardia
CLIPPING
Lloret de Mar veu el seu futur amb un nucli històric convertit en zona de vianants i sense mo- lèsties en la convivència entre residents i turistes; amb pensions i hotels petits; amb una rambla que travessi el municipi i que fomenti la circulació de vianants i ciclistes; amb una facultat de turisme al barri de Fenals, i també amb una millor accessibilitat a les entrades i carreteres principals. Aquestes són algunes de les propostes ideades per un grup d’especialistes internacionals en arquitectura i urbanisme de l’associació Habitat Professionals Forum (HPF) –una entitat sense ànim de lucre vinculada a les Nacions Unides– sobre com ha de ser el nou Lloret a curt, mitjà i llarg termini per aprofitar al màxim les potencialitats de la població, redefinir-ne la imatge i redescobrir-ne l’encant.“El municipi té fama de ser una destinació de festa en estat pur i competeix amb preus bai- xos”, admet l’informe, en el qual es recalca que el problema “més greu” és el centre històric. “A l’estiu és aclaparador i a l’hivern està abandonat”, indica l’informe. Davant d’això, un dels grans reptes d’aquesta població de 38.000 residents permanents és evitar que els habitants marxin del nucli antic cap a la perifèria.
Una de les mesures que es plantegen en aquest àmbit és fomentar la creació de comerços dedicats a atendre les necessitats quotidianes de la població local. “El turisme de sol i platja de baix preu atreu molts joves que volen sortir de festa i consumir alcohol i són propensos a participar en activitats sorolloses a tota hora, que són incompatibles amb la vida local”, alerten els urbanistes, convocats a Lloret en un seminari impulsat per un grup de treball format per l’Ajuntament, la Generalitat i els empresaris de la Mesa Empresarial del Turisme.
Cada any, la població rep el 12% dels turistes que visiten Catalunya i més del 40% dels que arriben a la Costa Brava. Aquest municipi és la cinquena destinació de sol i platja d’Espanya i el primer de Catalunya en nombre de places hoteleres. “Seria necessari diversificar la nostra base econòmica; no només dins de la indústria turística, sinó a través, per exemple, de l’economia del coneixement”, subratlla el president d’HPF, Ismael Fernández.
El subdirector general d’Ordenació Turística de la Generalitat, Joan Abad, afegeix que “Lloret serà una destinació turística amb valor afegit quan aconsegueixi tenir qualitat de vida i els seus residents puguin desenvolupar el seu espai social, vital i econòmic”.
Altres suggeriments dels experts per millorar el municipi són habilitar un aparcament subterrani al centre, estendre l’autovia C-32, prolongar la via ferroviària de Blanes a Lloret i transformar-se en una ciutat intel·ligent en telecomunicacions. El coordinador de la Mesa, Àngel Díaz, assenyala que les propostes dels experts “coincideixen en gran part” amb el pla operatiu per a la millora de Lloret que des de fa temps està desenvolupant el municipi.
Els punts forts d’aquesta loca- litat són, segons apunta l’infor- me, “el front marítim i la bellesa de la costa entre Blanes i Tossa de Mar, així com un paisatge boscós, amb castells, fortaleses, ermites i masies que represen- ten diferents episodis de la his- tòria de la regió”
L’alcalde, Jaume Dulsat, assumeix que una de les prioritats per diversificar l’oferta de Lloret i fidelitzar altres perfils de turistes és finalitzar el camí de ronda, un suggeridor passeig pel litoral per descobrir cales, penya-segats i platges.
